El despertar d'un somni (Part II)

La seva respiració era forta, però poc constant. Tenia el rostre ple de ferides i cobert per tubs .No hi havia ningú més allà dins. Va deixar les coses sobre una butaca i amb precaució es va acostar a la llitera. Li va agafar la ma, era molt fred. Ell sempre havia estat càlid. Recordava els hiverns a la neu quan ella necesitava un parell de guants per poder aguantar el fred i ell sempre tenia les mans calentes. Li semblava tan fràgil. Va notar com una llagrima li arribava fins al llavi. Estava plorant. No podia evitar que els records li passesin per la ment com fragments d'una pel.lícula, però com algo més proper del que ella pensava.

El soroll de la porta obrir-se la va espantar.

-Bona tarda senyoreta, és familiar de l'Eduard?

-Sóc...una amiga, però feia temps que no sabia d'ell. M'han trucat i m'han dit que vingués perquè no localitzaven a ningú més. Em dic Laia.

-Sóc el Doctor Cartagena, molt de gust. Si li sembla reviso les seves constants i anem a la saleta a parlar.

-D'acord... Doctor, ell...ens pot sentir?

-En aquests moments L'Eduard està en un estat de coma profund. Ell no pot sentir res. Però això no vol dir que no li arribin alguns estímuls del que l'envolta. En aquests casos és molt difícil poder saber això. Per això sempre recomanem als familiars que intenint parlar itenir contacte constant amb la persona i depèn de com evoluciona doncs es prenen decisions.

Havia apagat el mòvil. No volia rebre cap trucada i sabia que l'Albert s'intentaria posar en contacte amb ella quan sortís de la reunió que tenia a la oficina. Què li podia explicar quan arrivés a casa al vespre? Hauria d'anul.lar el sopar per quedar-sea l'hostpital si no trobaven a ningú. Com li explicaria a l'Albert que l'home del qual havia estat enamorada sempre havia tornat a la seva vida i ho havia fet en aquelles condicions, sense ser conscient de que a ella li feia sentir tantes coses, encara...
-Si m'acompanya la convido a un cafè de la màquina.

-Moltes gràcies.

El doctor Cartagena devia tenir entre 40 i 50 anys. Era alt i molt ample d'espatlles. Sota la bata blanca portava una camisa de color blau clar i se li podia veure també una corbata de ratlles molt primes. Tot i que intentava amagar-ho darrera unes ulleres petites de lectura, tenia els ulls cansats de després de poques hores de son.

-L'Eduard ha patit un accident molt fort i es pot donar gràcies a que ha sobreviscut. El cop al cap va ser molt fort i això li ha provocat importants contusions internes que, en el cas que es desperti, li provocarien pèrdua de memòria i inclús dificultats a la parla. Però amb un llarg i intens temps de recuperació podria millorar el seu estat.

-En el cas que es desperti...Doctor? Quines són les possibilitats de que recuperi la consciència.

-En aquests moments encara és aviat per saber-ho. Hem de veure com evoluciona les properes setmanes. Inclús fins que no passiun mes no podrem donar alguna resposta. Suposo que deu saber que en alguns casos hi ha hagut persones que han estat anys en coma i s'han despertat finalment... Però jo crec que en el cas de l'Eduard no haurem d'esperar tant per saber com es va desenvolupant.

-Jo hauria d'intentar avisar a la gent del seu entorn que conec.

-Les enfermeres m'han dit que la seva familiar més directa que han localitzat és la seva germana i que és fora. Ha dit que es desplaçarà al llargd'aquesta setmana fins aquí.

-Sí, els seus pares van morir ja fa uns anys i no te més germans. Jo conec als seus amics de Barcelona. Però feia temps ell tampoc estava aquí i no se quin tipus de contactes tenia a la seva residència actual.

-Tot el que pugui fer per intentar localitzar a la gent que creu que ho ha de saber sera d'agraïr.

-Sí ho fare... Mentes em quedaré jo aquí. No vull que es quedi sol.

-No es preocupi, aquí el tenim ben vigilat i cuidat. Però jo havia de comunicar el seu estat a algú i per això l'hem fet venir.

-Li agraeixo. Crec que em posaré a fer trucades ara mateix. Doctor... sicerament... creu que se'n sortirà?

-És complicat, però crec que l'Eduard és un home fort i que està molt en forma i això juga molt al seu favor. Farem el que podrem.

-Gràcies. Qualsevol cosa deixare el meu mòvil a les enfermeres i a recepció.

-Jo també me'l apuntaré per si li vull comentar alguna evolució que vagi veient.Senyoreta haig de marxar... demà a la mateixa hora toranré a passar a veure'l. Aquesta tarda tincdues intervencions i no m'és possible.

-Aquí estaré.

Es va quedar sola en aquella sala de color gris i cadires negres. Va seure. Les cames li tremolaven. Havia d'agafar l'agenda i començar a trucar i no sabia per on començar. Fins i tot es veia incapaç d'engegar el mòvil i posar-se a marcar números...
-... Albert... si, si tenia el mòvil apagat. Ja ho sé. Ha passat una cosa important i he hagut de desconnectar. No, estic bé. A l'Hospital. Escolta arribaré tard i al final no podré passar per la tintoreria. ... Em vols deixar que t'expliqui? Aquesta nit si, el sopar... potser hi haurà d'anar el meu soci sol. Jo avui no crec que pugui. L'aniversari, ho se. Albert, estic a l'hostpital et dic! No puc parlar més alt!...M'han trucat que l'Eduard ha tingut un accident i està en coma. No ho sé que hi feia a Barcelona. Ja saps que feia molts anys que no parlava amb ell. No, no cal que vinguis. Ara la trucare a veure si ella pot venir. Si, d'acord... truca tu als altres. Després parlem.

Sabia que l'Albert volia seguir preguntant, però ella no volia que li fes la pregunta. Com estas? o Com et sents? Perquè no sabria que respondre en aquell moment. Tornar a veure d'Eduard, encara que fós en aquelles condicions, havia estat com una gerra d'aigua freda, peròa la vegada agradable. Se li havia regirat tot l'estomac. Es quedaria amb ell fins que arrivés la seva germana. No podia marxar... Va tornar a entrar a l'habitació amb passos lents però decidits.

-Eduard...