Tornar enrere (1ª Part)

Tot i que només havia dormit tres hores no es sentia cansat. Tancava els ulls i intentava no pensar en res. La nit havia estat molt intensa. Feia un parell de mesos que coneixia als seus companys de la Fundació Brave, però aquest curt temps havia estat prou intents com perquè la seva marxa mereixes una festa de comiat. La Shanon li havia regalat el seu amulet preferit per desitjar-li sort i força en la nova etapa; el portava penjat al coll. L'Erik li havia promès que quan tornés cap a Escòcia faria una parada al seu poble per veure'l. I la Natalie...mmm...li havia fet el millor dels regals. Havient fet l'amor durant tota la nit apassionadament, i no s'havien dit res. Simplement s'havien sentit el més a prop que mai l'un de l'altre.

13 hores de vol, escala a Barajas i després a Girona. A l'aeroport l'estarien esperant la seva germana Paula i el seu marit, l'Ernest. No els veia des del 2004, l'any en que s'havien casat en una íntima cerimonia a l'hermita romànica d'Albanyà. Es parlaven un cop per setmana per l'Skype, però amb els pares s'enviava cartes, això d'internet els semblava massa modern i no "s'hi entenien".

El primer any d'estar a El Salvador, les noticies que publicava al blog; el Twitter i el Gmail el mantenien en contacte amb els seus amics de la facultat i els del poble; però va necessitar posar distància amb tot perquè fós menys difícil mantenir-se lluny de les històries que havien deixat enrere. Sobretot volia oblidar els darrers dos anys de relació amb l'Helena: la noia que havia de convertir-se en la seva companya per tota la vida i li va provocar un buit al cor, del que dubtava recuperar-se mai. De fet, tal i com li deia la seva germana, creia que mai tornaria a ser capaç d'enamorar-se, d'entregar-se a algú 100%.

S'havia endut la biografia de Vicente Ferrer i un llibret de sudokus per matar les hores de vol, però no era capaç de concentrar-se en res. Estava inclús més nerviós que quan va marxar amb 23 anys de casa, per embrancar-se en una aventura de la que no sabia la data de fi.

Estava segur que la mare havia cuidat fins al mínim detall per tal que ell es sentís còmode a casa. Hauria anat al mercat a comprar perquè segons ella " a aquests països es passa molta gana, segur que t'alimentes de qualsevol cosa". Tindria un àpat pensat per celebrar la seva tornada. Però no les tenia totes "Segur que et trobes bé fill? No estaràs malalt i no ens ho vols dir..."I és clar, era comprensible. Tornava després de tants anys sense donar explicacions, avisant unes setmanes abans i altre vegada, només amb bitllet d'anada.